M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

La tercera i última sessió d’implementació del programa d’intervenció psicopedagògica s’ha dut a terme el dijous 28 de maig a l’aula d’I4. Cal destacar que aquesta sessió ha suposat el tancament pràctic del procés iniciat les setmanes anteriors. Aquesta ha estat centrada principalment en la finalització del Bloc III, el qual està relacionat amb la regulació emocional. Concretament, les activitats previstes per aquesta sessió han estat el role-playing i el cercle de la paraula. Les dues propostes són pensades per ajudar els infants a posar en pràctica estratègies d’expressió, escolta, identificació emocional i regulació dins d’un context compartit.

Cal remarcar que ha estat una sessió especialment complexa pel clima inicial del grup. Els nens i nenes de l’aula venien d’una activitat de piscina amb la presència de les famílies, fet que els havia generat molta excitació i moviment. Per aquest motiu, des de l’inici he observat que el grup estava més inquiet, dispers i amb més dificultats per mantenir l’atenció que en les sessions anteriors. Per aquest motiu, aquesta situació m’ha obligat a flexibilitzar novament la planificació prevista i a ajustar el ritme de les activitats a l’estat emocional real dels infants. En aquest sentit, la sessió ha estat tot un repte, però també una oportunitat per observar fins a quin punt una intervenció psicopedagògica necessita adaptar-se constantment al context i no només seguir una programació prèviament dissenyada.

Pel que fa a l’activitat del role-playing, he utilitzat diverses targetes de l’activitat “Identifiquem les emocions”. Com que hi havia quinze infants, he organitzat tres grups de cinc. Cada grup ha escollit una targeta amb una situació concreta i, amb el meu suport, hem repartit els personatges i les accions per poder representar-la davant la resta del grup. L’objectiu era que poguessin identificar l’emoció representada i, posteriorment, pensar conjuntament què es podria fer davant d’aquella situació.

L’organització inicial ha estat complicada, sobretot perquè els infants estaven molt esverats i els costava escoltar les indicacions. Per aquest motiu, he hagut d’anar grup per grup donant pautes molt concretes, assignant rols senzills i modelant algunes accions perquè poguessin representar la situació. Encara que, tot i aquesta dificultat inicial, l’activitat ha resultat enriquidora. Els nens i nenes han pogut identificar amb facilitat les emocions representades pels companys i companyes i han compartit quins elements els havien ajudat a reconèixer-les, com ara les expressions facials, els gestos, el to de veu o les accions corporals. Considero que aquest fet és una evidència positiva del procés, ja que mostra que la simbologia emocional treballada durant les sessions anteriors ha començat a ser significativa per al grup.

A més, l’activitat ha permès anar més enllà del reconeixement emocional i obrir un petit espai de reflexió sobre algunes possibles estratègies de regulació. Davant d’algunes situacions representades, els nens i nenes de l’aula han proposat accions com demanar ajuda, respirar, parlar amb una mestra, esperar el torn o explicar com se senten. Encara que aquestes respostes necessiten molta continuïtat per consolidar-se, considero que són indicadors valuosos, ja que mostren que comencen a relacionar l’emoció amb una possible resposta més adaptativa.

Pel que fa a l’activitat del cercle de la paraula, aquesta estava pensada inicialment perquè les mestres que intervenen durant el dia a dia amb l’aula d’I4, especialment la tutora, la poguessin incorporar dins la quotidianitat de l’aula, sobretot a l’inici o al tancament de la setmana. Tanmateix, finalment no s’ha pogut dur a terme prèviament tal com s’havia plantejat. Per aquest motiu, he realitzat una primera pràctica guiada amb l’objectiu que els infants es familiaritzessin amb la dinàmica i que les mestres poguessin disposar d’un model per continuar implementant-la més endavant.

L’objecte simbòlic de l’aula és una marmota, i aquest element ha estat molt útil per donar sentit a la dinàmica. Primer, els alumnes m’han explicat per què aquest animal forma part de la identitat del grup i com va sorgir el seu nom. Després, he presentat les normes bàsiques del cercle: respectar el torn de paraula, escoltar els companys i parlar només quan es té la marmota als braços. Penso que aquesta estructura ha ajudat a donar seguretat i ordre a l’activitat, especialment en un grup que aquell dia estava emocionalment molt activat.

Pràcticament tots els infants han volgut participar de manera voluntària. A partir del meu modelatge, han compartit emocions viscudes durant la setmana o emocions que sentien en aquell moment. Han aparegut emocions positives, com l’alegria o la sorpresa, però també emocions més difícils, com la por, la ràbia o la tristesa. Davant d’aquestes emocions, hem pogut pensar conjuntament petites estratègies per sentir-nos millor o per demanar ajuda. Per això mateix, considero que aquesta activitat ha estat especialment significativa perquè ha generat un espai de paraula, escolta i reconeixement mutu, els quals són elements bàsics per treballar l’educació emocional.

En relació amb els objectius del REPTE 3, aquesta sessió m’ha permès continuar treballant el desenvolupament d’estratègies de regulació emocional, tot i que aquest objectiu encara no es pot considerar plenament assolit. Més aviat, considero que s’ha iniciat un camí que necessita continuïtat, pràctica i incorporació dins les rutines quotidianes de l’aula. Tal com planteja Bisquerra (2016), l’educació emocional no pot entendre’s com una intervenció puntual, sinó com un procés continu orientat al desenvolupament de competències emocionals. Per aquest motiu, algunes activitats com la del cercle de la paraula només podran tenir un impacte real si es mantenen de manera estable durant el curs.

També és important remarcar que durant aquesta sessió les condicions de l’aula no han estat les més favorables per a la implementació. Durant aquesta hi ha hagut converses professionals paral·leles dins l’aula. Concretament per part de la psicopedagoga i tutora de pràctiques, la tutora de l’aula i la coordinadora d’Infantil, criticant uns pares d’uns alumnes i parlant sobre reunions, etc. Cal destacar que aquesta situació ha generat distracció en els infants i ha dificultat mantenir un clima de calma i concentració. També, m’ha fet reflexionar sobre la importància de cuidar molt els espais on es desenvolupen activitats emocionals, ja que el clima de l’aula, el to de veu dels adults i la coherència entre les actuacions professionals també formen part de la intervenció.

Aquest context que s’ha presenciat a l’aula també m’ha portat a pensar en la dimensió ètica de la pràctica psicopedagògica. Quan es parla de situacions familiars, diagnòstics o dificultats personals dels infants, considero que cal preservar sempre la confidencialitat i evitar que aquestes converses es produeixin davant del grup. No ho plantejo des d’una voluntat de judici, sinó com un aprenentatge professional important, ja que la intervenció psicopedagògica no només implica dissenyar activitats adequades, sinó també garantir un context segur, respectuós i coherent amb el benestar dels infants.

A nivell personal, també he trobat a faltar un retorn més directe i sostingut sobre la meva implementació. Hauria estat molt enriquidor que la psicopedagoga i tutora de pràctiques hagués pogut observar la resta de sessions i aquesta també per així fer-me un retorn, oferir-me orientacions concretes sobre la meva actuació, els ajustos realitzats i les possibilitats de millora del programa. Entenc que el dia a dia del centre és complex i que la psicopedagoga té moltes demandes, però aquesta manca d’acompanyament m’ha fet adonar-me de la importància que té el retorn professional en un procés de pràctiques.

També m’agradaria destacar que aquest últim dia m’ha permès fer una valoració més global de la meva estada. La psicopedagoga del centre m’ha compartit que considera que les pràctiques han estat una mica estranyes i que sentia que potser no havia pogut aprendre tant amb ella com hauria estat desitjable. A més, m’ha exposat que quan la van informar que vindria una alumna de pràctiques amb ella va explicar que tenia molta feina i que no ho veia possible. Aquesta afirmació m’ha generat una certa contradicció, perquè jo també he sentit que la meva estada ha estat més centrada majoritàriament a dur a terme observacions d’aula que no pas en una participació real en les funcions psicopedagògiques del centre. Tot i això, considero que aquestes observacions també m’han ajudat a construir una mirada més psicopedagògica i menys exclusivament docent.

En conclusió, aquesta última sessió ha estat complexa, però també molt significativa. M’ha permès tancar la implementació del programa, observar evidències positives en relació amb el reconeixement, l’expressió i l’inici de la regulació emocional, i alhora identificar límits importants de la proposta i del context. Malgrat les dificultats organitzatives, la manca de temps i la necessitat d’un acompanyament més sostingut, considero que he pogut dur a terme una intervenció de qualitat, flexible i ajustada a una realitat educativa complexa. A més, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que intervenir psicopedagògicament no és aplicar un programa de manera rígida, sinó observar, escoltar, adaptar, sostenir contradiccions i prendre decisions respectuoses amb les necessitats reals dels infants i del centre.

Finalment, comparteixo algunes imatges del procés final de la implementació del programa!