Donant forma a la intervenció: procés de planificació
Quan vaig començar a dissenyar la proposta d’intervenció, tenia clar que no volia crear un recull d’activitats desconnectades, sinó construir un recorregut amb sentit. Un camí que ajudés els infants a comprendre què senten, a expressar-ho i, finalment, a poder regular-ho. Per això mateix, la planificació s’estructura en tres blocs que funcionen de manera seqüencial i complementària:
Bloc 1: Reconeixement emocional
Aquest primer bloc posa les bases de tot el procés. L’objectiu és que els infants puguin identificar les emocions, tant pròpies com dels altres. A través de recursos visuals, pictogrames i dinàmiques compartides, es busca donar nom a allò que sovint només es manifesta en forma de conducta.
Bloc 2: Expressió emocional
Un cop les emocions són reconegudes, cal poder expressar-les. En aquest bloc es treballa la comunicació emocional, tant verbal com no verbal, oferint diferents canals perquè tots els infants, especialment aquells amb més dificultats, puguin trobar la seva manera d’expressar-se.
Bloc 3: Regulació emocional
Finalment, el tercer bloc se centra en la gestió de les emocions. A través d’estratègies com la respiració, el role-playing o espais com el cercle de la paraula, es promou que els infants aprenguin a afrontar situacions emocionals de manera més adaptativa.
A més, aquesta seqüència no és només una organització d’activitats, sinó una manera d’entendre el procés emocional dels infants. Cada bloc prepara el següent, i tots junts configuren un recorregut d’aprenentatge amb sentit. Pel que fa a l’estructura global de la intervenció, aquesta es sosté sobre diversos pilars:
- Metodologia inclusiva i estructurada, amb l’ús de suports visuals (SAAC) i estratègies com el model TEACCH
- Treball cooperatiu, que afavoreix l’aprenentatge entre iguals
- Participació activa del professorat, que esdevé clau en la implementació
- Avaluació contínua, basada en l’observació, registres i rúbriques, que permet ajustar la intervenció
També és important destacar que aquesta proposta no es limita a una acció puntual, sinó que s’integra dins la dinàmica de l’aula al llarg de diverses setmanes, amb una temporalització flexible que respecta el ritme dels infants. Aquesta estructura es podria entendre com un procés en cadena, on cada peça és necessària per donar sentit a la següent. En aquest sentit, m’agrada pensar la proposta com un Tangram, ja que cada bloc és una peça que, per si sola, té valor, però és en la seva combinació on es construeix una imatge completa.
Més enllà de les activitats, la intervenció també incorpora una mirada metodològica clara. Es basa en un enfocament inclusiu i constructivista, amb estratègies com l’ús de suports visuals (SAAC), l’estructuració de l’entorn (TEACCH) i el treball cooperatiu. A més, el professorat hi té un paper central, ja que és qui implementa les activitats a l’aula amb el suport i assessorament psicopedagògic.
Pel que fa a l’avaluació, aquesta es planteja com un procés continu que permet observar l’evolució de l’alumnat. No es tracta només de valorar resultats finals, sinó de comprendre el procés: com participen, com expressen les emocions i quines estratègies utilitzen per regular-se. Per això, s’utilitzen instruments com l’observació sistemàtica, les rúbriques i els registres d’aula.
A més, aquesta planificació intenta donar resposta a una necessitat real del context, però també vol ser una eina útil i aplicable per al professorat. No és una proposta tancada, sinó flexible i adaptable, pensada per créixer i transformar-se a mesura que es posa en pràctica.
Finalment, adjunto l’enllaç del Site que he creat per orientar al professorat: https://sites.google.com/reconeixementexpressiiregulaci/proposta-dintervenci%C3%B3-per-a-infants-amb-trastorn-de-lespectre-autista/bloc-iii-regulaci%C3%B3


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.