M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

 Necessitats detectades en el context (fer-ho amb PREZI)

A l’ESO hi ha molts casos NESE i en general, els mestres són més oberts i estan predisposats en poder donar resposta a les necessitats. A Primària hi ha menys flexibilitat cap a la incorporació i adaptació per promoure la inclusió de l’aula, encara que hi ha molta més dificultat. Fins i tot algún mestre, davant situacions d’infants amb problemes de conducta han exposat que és necessari “penalitzar-los” i baixar-los les notes finals de trimestre. Però, en canvi, els agents externs i la psicopedagoga han establert i dialogat per promoure diverses intervencions de regularització de la conducta que els docents no estan duent a terme en el dia a dia a l’aula. 

Cal destacar també que a Infantil hi ha un malestar docent general davant la sobreprotecció dels pares i mares amb els infants i la sobreexigència que hi ha cap al rol del mestre. Per sort, la ràtio és molt reduïda i hi ha entre tretze i quinze nens per aula. D’aquesta manera, l’atenció pot ser de més qualitat. Hi ha molts casos d’Autisme, generalment un mínim de dos o tres per aula. També hi ha una preocupació per la comunicació, ja que la gran majoria a I3 no parlen o tenen molt poca autonomia i van amb volquer. Són infants poc estimulats en el joc i també les mestres i l’Alícia, la Psicopedagoga, m’han exposat que hi ha una necessitat molt urgent de fer un treball emocional, sobretot de regulació. 

Un dels casos que més preocupa és el de dos bessons d’I4 que presenten autisme sever. La família està en el procés de dol i jutja molt a l’escola, no accepten les necessitats del nen i la nena. L’escola ha exposat que sobretot al nen, no poden atendre’l per manca de recursos, ja que necessita una persona tot el dia al costat d’ell perquè es menja tot, fins i tot pedres, i han d’estar molt alerta. Estan intentant conscienciar a la família que el nen sobretot necessita anar a una escola d’Educació Especial. Requereix espais de calma, de regulació emocional, dels quals l’escola no disposa. Igualment, considero que s’hauria de promoure la inclusió i incorporar una figura de mestre d’Educació Especial per poder donar resposta a aquestes necessitats i casos més de SIEI. A més d’obrir la mirada dels i les docents i fer formacions i implementar rutines per poder ajudar a aquests casos. Això mateix em fa obrir la mirada i entrar en una situació de debat, ja que penso que l’escola ordinària hauria de poder donar resposta també a aquests casos i no derivar directament a les escoles d’Educació Especial. Considero que la dificultat és vigent, però que també s’ha d’intentar donar resposta i com a futura Psicopedagoga penso que es pot intervenir i ajudar a les mestres per establir rutines diàries a partir del suport de l’horari, promoure l’autonomia a partir del modelatge, ensenyar a partir del suport dels pictogrames, fins i tot promoure l’ús del comunicador en cas necessari, poder incorporar un espai de calma i regulació, fer materials específics per respondre a les necessitats, etc. per tal de poder avançar.

També, l’Alícia, la psicopedagoga del centre, m’ha demanat ajuda perquè com a mestra d’Atenció a la Diversitat faig bastants PI i m’ha exposat que a l’escola és ella qui els fa i en alguns casos no sap molt bé si l’estructura i el contingut és adequat. Per aquest motiu, l’he compartit diversos models que tinc i l’he proporcionat aspectes de millora en alguns PI que ella mateixa m’ha ensenyat, ja que he considerat que calia fer objectius més concrets i reals per així poder anar avançant durant el transcurs del curs de manera personalitzada, més que focalitzar-se en el nivell en el qual se situa l’infant o jove. Per exemple, si un infant té un nivell Matemàtic de Càlcul de Cicle Inicial, establir un objectiu clar de quines operacions es plantejen assolir fins a final de curs. Si per exemple, ja sap sumar i restar sense portar, incorporar com a objectiu iniciar les sumes i restes portant. Perquè així sigui un objectiu real que es pot desenvolupar i treballar amb el nen o nena durant el curs i fins i tot modificar o ampliar durant el transcurs d’aquest. D’aquesta manera ens adaptem a la necessitat real i partim d’un punt de coneixement inicial. El retorn de la Psicopedagoga, l’Alícia ha estat positiu i m’ha exposat que els revisarà tenint en compte les meves observacions.