M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

La segona sessió d’implementació s’ha dut a terme el dijous 21 de maig. En aquesta sessió s’ha continuat amb el procés iniciat a l’aula d’I4, però avançant cap als blocs següents de la proposta d’intervenció. Després de la primera sessió, centrada sobretot en el reconeixement emocional, l’objectiu principal ha estat observar com els infants podien començar a expressar i regular les emocions a partir de recursos visuals, activitats manipulatives i dinàmiques de calma.

Aquesta segona sessió també ha tingut com a objectiu valorar si els acords adoptats en la primera implementació eren adequats. És a dir, comprovar si la metodologia per racons continuava facilitant la participació del grup, si els materials seguien sent funcionals i si calia introduir nous ajustos per respondre millor a les necessitats dels infants. Per aquest motiu, he continuat observant no només la participació, sinó també la qualitat de les respostes, les verbalitzacions, les dificultats de regulació i la manera com cada infant s’apropava a les activitats.

Durant aquesta sessió s’han treballat activitats relacionades amb l’expressió emocional i la regulació. Els infants ja coneixien part de la simbologia presentada en la primera sessió, i això ha facilitat que poguessin connectar més ràpidament amb els pictogrames, els gestos i els materials. Cal destacar que aquesta continuïtat ha estat important, perquè ha permès observar que alguns aprenentatges de la primera sessió s’havien començat a consolidar. Alguns infants han identificat les emocions amb més seguretat i han necessitat menys ajuda per relacionar-les amb situacions concretes.

Un dels aspectes més positius ha estat que la majoria del grup ha mantingut una actitud participativa i receptiva. Els infants han mostrat interès pels materials i han continuat associant les emocions amb la simbologia treballada. Aquest fet considero que és una evidència significativa del procés, ja que mostra que els recursos visuals i manipulatius no només generen motivació inicial, sinó que poden ajudar a construir un llenguatge emocional compartit dins l’aula. A més, les mestres han continuat valorant positivament la proposta, especialment perquè han pogut observar que alguns infants verbalitzaven emocions que habitualment els costava expressar.

En aquesta segona sessió, també s’han tingut en compte els instruments d’avaluació recollits al “Site”, especialment les rúbriques autoavaluatives, l’observació sistemàtica i els registres qualitatius. A partir d’aquests instruments, he pogut valorar indicadors de procés vinculats a la participació, la implicació en les activitats i l’ús d’estratègies emocionals amb suport. També he pogut començar a valorar indicadors de resultat relacionats amb la millora en el reconeixement, l’expressió i l’inici de la regulació emocional de l’alumnat.

En relació amb l’avaluació del procés, he pogut observar que els infants que tenen més comunicació oral han aprofitat millor les activitats d’expressió emocional. Alguns han pogut explicar situacions que els fan sentir contents, enfadats o tristos, i altres han necessitat més suport per poder fer aquesta relació. Aquest fet m’ha ajudat a entendre que l’expressió emocional no es pot treballar només des del llenguatge verbal, sinó que cal oferir canals diversos, com ara els pictogrames, el gest, el moviment, el joc simbòlic o la manipulació de materials. D’aquesta manera, es respecten millor els diferents ritmes i formes de comunicació de l’alumnat.

Tot i això, la sessió també ha tornat a mostrar dificultats importants amb els dos bessons amb TEA sever. Encara que s’ha intentat ajustar l’espai i reduir alguns estímuls, la seva participació ha continuat sent molt limitada. En alguns moments han observat els materials o han fet alguna aproximació puntual, però ràpidament han necessitat sortir de l’activitat o buscar altres estímuls sensorials. Aquesta situació confirma que, per a ells, abans de treballar emocions d’una manera més simbòlica o abstracta, caldria reforçar una comunicació més funcional i una regulació sensorial més bàsica.

Aquesta observació m’ha fet replantejar de nou la intervenció. Considero que no es pot entendre la inclusió com el fet que tots els infants facin exactament la mateixa activitat de la mateixa manera. La inclusió real implica ajustar la proposta perquè cada infant pugui participar des de les seves possibilitats, encara que aquesta participació sigui molt petita o diferent de la resta. Per aquest motiu, en el cas dels dos bessons, considero que la proposta hauria de començar per objectius molt més inicials, com tolerar l’espai, mirar breument un pictograma, associar un recurs visual a una necessitat concreta o utilitzar el comunicador per expressar una demanda bàsica.

En aquest sentit, una possible reorientació de la intervenció seria diferenciar entre el treball emocional del gran grup i un treball més individualitzat amb els infants amb TEA sever. Amb el gran grup, les activitats de reconeixement, expressió i regulació emocional han estat adequades i han generat una resposta positiva. En canvi, amb aquests dos infants caldria un procés previ més funcional, molt més pautat i amb menys exigència simbòlica. Aquesta reflexió m’ha semblat molt important perquè evidencia que l’avaluació no ha de servir només per valorar resultats, sinó també per prendre decisions i ajustar la intervenció.

La sessió s’ha finalitzat amb una activitat de respiració i meditació guiada. Els infants s’han estirat al terra i primer han fet respiracions lentes i guiades. Posteriorment, he posat una de les dues meditacions del “Site”, la qual està relacionada amb la platja. La resposta ha estat diversa: alguns infants han connectat molt amb l’activitat i han seguit atentament les indicacions, mentre que altres simplement escoltaven la música o observaven els companys.

Tot i això, l’ambient general de l’aula s’ha anat transformant progressivament. Després de la meditació, els infants han estat més calmats i tranquils. Durant la rotllana final, diversos nens i nenes han verbalitzat que se sentien relaxats, contents o tranquils. Aquest fet em fa pensar que, encara que no tots connectin de la mateixa manera amb les activitats, aquestes propostes sí que contribueixen a generar espais de calma i regulació dins l’aula.

Pel que fa als objectius específics del REPTE 3, aquesta segona sessió m’ha permès valorar que l’objectiu de potenciar l’expressió emocional mitjançant diferents llenguatges s’ha començat a assolir de manera positiva amb una part important del grup. Alguns infants han pogut expressar emocions verbalment, mentre que altres ho han fet a través del gest, dels pictogrames, del moviment o de la manipulació dels materials. També s’ha iniciat el treball de l’objectiu relacionat amb el desenvolupament d’estratègies de regulació emocional, sobretot a partir de les activitats de respiració i meditació guiada. Tanmateix, considero que aquest objectiu encara no es pot donar per assolit, sinó que es troba en procés, ja que requereix continuïtat, pràctica i incorporació dins les rutines quotidianes de l’aula.

Com a evidències d’aquesta sessió, puc destacar les verbalitzacions dels infants després de la meditació, la seva participació en les activitats d’expressió emocional, la continuïtat en l’ús dels pictogrames i la transformació progressiva de l’ambient de l’aula després de les activitats de respiració. També considero una evidència important la resposta diferenciada dels infants, ja que permet veure quins recursos són més adequats per al grup i quins necessiten ser adaptats o replantejats. En aquest sentit, no només les respostes positives aporten informació, sinó també les dificultats i les resistències que apareixen durant la implementació.

D’aquesta manera, l’avaluació no s’ha plantejat com una valoració finalista, sinó com un procés continu i formatiu que permet ajustar la intervenció segons les necessitats que van apareixent a l’aula. Aquesta manera d’avaluar m’ha permès entendre millor que els instruments del “Site” no només serveixen per recollir informació, sinó també per orientar la presa de decisions, revisar els objectius i adaptar les actuacions a la realitat concreta del grup.

A nivell ètic, aquesta sessió m’ha tornat a fer pensar en la importància de respectar el moment evolutiu i emocional de cada infant. Forçar la participació d’un infant que no està preparat pot generar més malestar que benefici. Per això, considero que la intervenció psicopedagògica ha de buscar sempre un equilibri entre promoure la participació inclusiva i respectar els límits, les necessitats sensorials i el benestar emocional de l’alumnat. Aquesta mirada és especialment important quan treballem amb infants amb TEA sever o amb grans dificultats de comunicació.

A nivell personal, aquestes sessions m’han ajudat a entendre encara més la importància d’oferir espais segurs on els infants puguin expressar el que senten, sense por de ser jutjats. També he pres consciència que la realitat educativa és molt més complexa del que sovint imaginem des de la teoria. I sobretot que intervenir implica adaptar-se constantment, sostenir contradiccions i acceptar que no totes les propostes funcionen igual amb tots els infants.

Malgrat les dificultats, penso que la resposta general del grup ha estat molt positiva. Els infants han acollit bé els materials, han connectat amb la simbologia emocional i han participat activament en les activitats. Això em reafirma la necessitat de continuar promovent aquest tipus de propostes d’educació emocional inclusives dins l’aula ordinària, donant resposta a alumnat amb TEA. Alhora, també considero que aquesta experiència m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més crítica i realista sobre la intervenció psicopedagògica, entenent que l’objectiu no és aplicar un programa de manera rígida, sinó observar, escoltar, avaluar i reorientar constantment allò que es fa per ajustar-ho a la realitat del centre i dels infants.

En conclusió, considero que els objectius del REPTE 3 s’han començat a assolir de manera parcial i progressiva. S’ha avançat en el reconeixement emocional, en l’expressió d’algunes emocions i en la creació d’espais de calma i regulació dins l’aula ordinària. També s’ha ofert al professorat una proposta estructurada, amb materials i recursos concrets, tal com es plantejava inicialment. Tot i això, la implementació ha mostrat que alguns objectius necessiten més temps i més adaptacions, especialment quan es tracta d’alumnat amb TEA sever i sense comunicació funcional. Per aquest motiu, entenc que l’assoliment dels objectius no pot valorar-se només en termes de resultat final, sinó també com un procés d’ajust, observació i millora contínua.

Finalment, us adjunto també algunes imatges d’aquest procés!